María Blanchard

Un ric client truca a la porta de la pintora més misteriosa de París, una espanyola amb aspecte de nena petita que viu tancada en el seu estudi que només abandona al capvespre per passejar amagada entre les ombres. El comprador desitja que la pintora reprodueixi un retrat que va fer de la seva mare molt temps enrere i que és un dels records més estimats de la seva infància. Ella es nega terminantment, no pensa perdre el seu temps amb ruïnes del passat... El París de la bohèmia de principis de segle XX va reunir un immens exèrcit d'il·lustres artistes, novel·listes, poetes, músics i pintors que van revolucionar el món de l'art. Un d'aquests genis va ser una dona: Maria Blanchard, pintora cubista, amiga íntima de Picasso, Juan Gris i Diego Rivera que, com una ombra, va passar gairebé desapercebuda malgrat la seva innegable originalitat i la empremta indeleble que va deixar en les avantguardes artístiques. A través d'un relat commovedor, carregat d'intriga i emoció, que conjuga elements reals amb altres de ficció, "María Blanchard: com una ombra" recrea el rastre humà i la tasca artística d'aquesta singular pintora, reconstruint la seva singular visió de la pintura , com a forma de retir espiritual, i oferint detalls d'una humanitat desbordant que li va fer acostar-se als pàries de la societat, captaires, prostitutes, pobres i esguerrats, als que obria les portes de casa, alimentava, donava aixopluc i retratava amb sensibilitat i respecte. Amb aquesta nova novel·la de tall històric, Baltasar Magre s'acosta a l'oblidada artista espanyola María Blanchard (1881-1932), pintora cubista que va viure al París de la bohèmia a principis de segle XX. Un relat que recrea la seva vida: "La més gran i enigmàtica pintora d'Espanya", segons Ramón Gómez de la Serna. Un ric client truca a la porta de la pintora més misteriosa de París, una espanyola amb aspecte de nena petita que viu tancada en el seu estudi que només abandona al capvespre per passejar amagada entre les ombres. El comprador desitja que la pintora reprodueixi un retrat que va fer de la seva mare molt temps enrere i que és un dels records més estimats de la seva infància. Ella es nega terminantment, no pensa perdre el seu temps amb ruïnes del passat... El París de la bohèmia de principis de segle XX va reunir un immens exèrcit d'il·lustres artistes, novel·listes, poetes, músics i pintors que van revolucionar el món de l'art. Un d'aquests genis va ser una dona: Maria Blanchard, pintora cubista, amiga íntima de Picasso, Juan Gris i Diego Rivera que, com una ombra, va passar gairebé desapercebuda malgrat la seva innegable originalitat i la empremta indeleble que va deixar en les avantguardes artístiques. A través d'un relat commovedor, carregat d'intriga i emoció, que conjuga elements reals amb altres de ficció, "María Blanchard: com una ombra" recrea el rastre humà i la tasca artística d'aquesta singular pintora, reconstruint la seva singular visió de la pintura , com a forma de retir espiritual, i oferint detalls d'una humanitat desbordant que li va fer acostar-se als pàries de la societat, captaires, prostitutes, pobres i esguerrats, als que obria les portes de casa, alimentava, donava aixopluc i retratava amb sensibilitat i respecte.