Malestamos

Un sentiment recorre les nostres vides. No és ansietat, no és depressió, no és eufòria ni inquietud. És, simplement, que estem malament. Vivim en societats que parlen de salut mental però que, en realitat, parlen d'un conjunt de conceptes barrejats: desesperança, cansament, manca d'expectatives, estrès, preocupació i dificultat per saber quan s'acabarà aquest sentiment. El malestar de què parlem té molt a veure amb la incapacitat d'imaginar un futur que sigui realitzable, amb la manca de certeses sobre el que passarà demà o sobre el reflex que ens surt en pensar que el que vingui serà sempre pitjor que el que ja va passar. Davant d'això, sembla que la primera pulsió de la societat és la patologització d'aquest malestar, ja sigui per la via de la teràpia o del psicofàrmac. Una opció alternativa, però igualment freqüent en certs àmbits, és la negació de la singularitat del patiment i la crida a la politització com a resposta única possible. En aquest llibre tractem d'abordar els falsos dilemes davant els quals ens enfrontem en parlar del que ens passa, mirant a les arrels del patiment psíquic i plantejant solucions que no eludeixin la complexitat del problema. La sortida d'aquesta situació generalitzada de desesperança no pot recaure sobre l'atenció individualitzada, sinó que fa referència directament a intervencions en l'àmbit del treball, dels drets de subsistència i l'ampliació a drets vinculats als valors postmaterials -autonomia, llibertat de expressió, desenvolupament de la democràcia, etc.- i que són els que fan que ens puguem permetre pensar en la conquesta del futur.