Luz ; Hierba

Luz (1962) i Hierba (1963) són els dos primers llibres de poesia d'Inger Christensen. Van ser escrits per una poeta que encara no havia complert els trenta anys, i no obstant, no són obres de joventut. Hi apareixen ja els temes i les formes exigents i experimentals que recorreran la resta de la seva producció, i que la convertiran en una de les poetes europees més grans del segle xx: la identificació gairebé panteista amb els paisatges i la naturalesa salvatge de Dinamarca; l'obsessió per trobar, sota la gramàtica ordinària, una llengua total capaç de comunicar-se amb tots els éssers, animats i inanimats, visibles i invisibles, que habiten el món; i la necessitat d'unir la música, la poesia, les arts visuals i les matemàtiques en un tot. Perquè en aquests llibres la presència de les formes, dels colors i dels traços de Chagall, Picasso, Pollock o Jorn, els pintors que estimava i que van forjar part del seu imaginari, és constant. Però també ho és la música, des de la litúrgica fins als sons de la vida quotidiana. És tanta la importància del musical que, en els primers recitals, Christensen cantava alguns d'aquests poemes acompanyats per música avantguardista.