Los últimos días del Imperio otomano, 1918-1922

L'Imperi Otomà era una de les grans forces de la història d'Europa des de l'Edat Mitjana. El 1914 havia perdut molt de territori, però seguia sent l'Estat més gran d'Europa després de Rússia. L'imperi, que s'estenia des del mar Adriàtic fins a l'oceà Índic, era una gran entitat política i religiosa, ja que el sultà governava els Llocs Sagrats i, com a califa, era el successor del profeta Mahoma. Tot i això, la fatídica decisió de l'imperi de donar suport a Àustria-Hongria el 1914, encara que va ser capaç de defensar-se durant gran part de la guerra, el va condemnar al desastre, el va dividir en diverses colònies europees i va portar al naixement d'una Aràbia Saudita independent. El magnífic nou llibre de Ryan Gingeras, publicat quan fa poc més de cent anys de la marxa a l'exili de l'últim sultà, explica com es van produir aquests fets transcendentals i mostra fins a quin punt seguim vivint a l'ombra d'unes decisions preses fa tant de temps . Cauria tot l'imperi en mans dels exèrcits aliats que rondaven per la regió o podria salvar-se alguna cosa? En aquest laberint ètnic i religiós, quin preu caldria pagar per crear un nou Estat cohesionat i independent? La història de la caiguda de l'Imperi otomà i de la creació de la Turquia moderna és una epopeia extraordinària i amarga, narrada esplèndidament en aquestes pàgines.