Los Rodríguez

Sense Documents és un disc fascinant dins de la cultura popular espanyola, que continua mantenint una popularitat considerable, més de dues dècades després de la publicació. Seria estrany trobar alguna revetlla a Espanya en què no soni el característic riff de la cançó que dóna títol al disc. Però no va ser fàcil per a Los Rodríguez aconseguir llaurar-se una carrera musical a Espanya. A ulls de la indústria, i de les ràdios comercials, eren massa "vells" per tenir èxit. El seu moment ja havia passat. A més, el grup va haver de trobar un lloc propi dins les escenes musicals de l'època, arrelat amb algunes propostes musicals dels vuitanta (Gabinet Caligari, Joaquín Sabina), amb un ull posat al Nou Flamenc, però allunyat de l'incipient noise rock. Per entendre el valor d'aquesta obra, aquest llibre analitza la importància que han tingut els intercanvis musicals entre Espanya i Llatinoamèrica, que han ajudat a la modernització de la música popular espanyola des dels anys cinquanta. A través d'entrevistes amb membres de Los Rodríguez i del segell discogràfic DRO, així com de l'anàlisi de la crítica musical de l'època, el text aprofundeix les dinàmiques culturals d'Espanya al llarg dels anys noranta, que encara ressonen en fenòmens contemporanis .