Los pueblos más bonitos de la España vacía

Fa menys de deu anys diversos escriptors i assagistes van posar nom i van actualitzar un fenomen tan antic i habitual que gairebé passava desapercebut: lluny del mar, la Península s'estava quedant sense habitants. L'Espanya buida va passar aviat de ser una síntesi encertada a un tòpic devaluat i fins i tot vilipendiat, perquè buida va derivar en buidada, per subratllar una intencionalitat en el fet que camps i pobles s'estiguin quedant sense habitants i sense serveis. A Rutes per descobrir l'Espanya buida (2020) Francesc Ribes va proposar 23 itineraris que transitaven els territoris més despoblats, és a dir, l'anomenada Regió muntanyenca Celtibèrica (des de la Rioja fins a València) i la Franja Cèltica (a la frontera amb Portugal), però assenyalava que 'a gairebé totes les comunitats autònomes es poden trobar municipis a la vora de l'extinció per falta de persones'. Completar aquest panorama i ressaltar aquests pobles plens d'atractius i assetjats per la solitud és la pretensió d'aquest llibre. Als camins que hi condueixen hi ha els paisatges on es llegeix la història d'aquest país. Les poblacions que es ressenyen en aquest llibre guia pateixen l'amenaça de la despoblació, sí, però no la de l'abandó, perquè el seu patrimoni històric, artístic i natural els garanteix un lloc a les agendes dels turistes ben informats. Són 40 i estan repartides per gairebé totes les regions -només falten les illes Balears, i no per falta de pobles amb encant, sinó perquè la despoblació no és un problema a l'arxipèlag-, però n'hi ha moltíssimes més perquè caldria sumar altres riqueses: les vides dels qui habiten aquests pobles i les experiències dels qui els visiten, però aquestes no caben en un sol llibre.