Los parques de atracciones también cierran

Aquesta és la història d'una família normal a l'Espanya dels vuitanta. Que no escolta Joan Manuel Serrat ni Luis Eduardo Aute, que té més revistes del cor que llibres a les lleixes i que no vota Felipe González. Que admira Manuel Fraga i Rocío Jurado. Que riu a riallades amb Lina Morgan i corea Raphael als concerts. És la història de la menor de la família, una nena que, acostumada a veure sempre els bous des de la barrera, haurà de pair d'adulta l'hecatombe dels seus. És aleshores quan accedeix a tota la informació que li havia estat vetada per ser la més petita i s'adona que el món es divideix entre els que tenen cura i els que reben cura.Els parcs d'atraccions també tanquen és un relat en primera persona sobre la por, la vellesa i la malaltia, com lliurar-se és gastar-se. Sobre l'enorme responsabilitat que implica convertir-te en tutor legal dels que van ser els teus pares i la crua experiència de perdre'ls.