Los papeles de Afganistán

A diferència de les guerres del Vietnam i l'Iraq, la invasió nord-americana de l'Afganistan el 2001 va tenir un suport públic gairebé unànime. Al principi, els objectius eren senzills i clars: derrotar al-Qaida i evitar que es repetís l'11 de setembre. No obstant això, poc després que els Estats Units i els seus aliats desallotgessin del poder els talibans, la missió es va desviar del rumb original i els funcionaris nord-americans van perdre de vista els seus objectius originals. L'exèrcit nord-americà es va veure embolicat amb un conflicte guerriller impossible de guanyar en un país que no entenien. Però cap president va voler admetre el fracàs, especialment en una guerra que va començar com una causa justa, i les administracions de Bush, Obama i Trump van enviar més i més tropes a l'Afganistan i van dir repetidament que estaven progressant, encara que sabien que no hi havia perspectives realistes de una victòria absoluta. Així com els Papers del Pentàgon van canviar la comprensió del públic del Vietnam, Els Papers de l'Afganistan contenen revelacions sorprenents de persones que van jugar un paper directe a la guerra, des de líders a la Casa Blanca i el Pentàgon fins a soldats i treballadors humanitaris al front. En un llenguatge senzill, admeten que les estratègies del govern dels Estats Units van ser un desastre, que el projecte de construcció de la nació va ser un fracàs colossal i que les drogues i la corrupció van obtenir un domini absolut sobre els seus aliats al govern afganès.