Los Oquendo, una estirpe de almirantes

És realment excepcional, en qualsevol professió, que es mantingui una tradició familiar durant més de tres segles, i que el nivell assolit segueixi sent alt: aquest és el cas d'una dinastia de marins, bascos i espanyols, que durant diverses generacions i del segle XVI al XVIII van arribar a almiralls de l'Armada. Don Miguel d'Oquendo i Segura, fundador de tal dinastia, no va iniciar el seu camí històric des d'una situació privilegiada, que aleshores determinava el destí de qualsevol persona, sinó des de la molt modesta condició de grumet i de calafat. Operari de les reparacions a bord dels vaixells, va arribar al més alt comandament per mèrits propis, combinant-ho amb reeixides activitats empresarials que van anar des del comerç ultramarí fins al disseny i la construcció de grans vaixells de guerra i de comerç: els galions. Això li va reportar la més alta consideració des del tron. El seu fill, D. Antonio d'Oquendo i Zandátegui, va superar fins i tot el seu pare als seus comandaments navals, amb un valor i determinació poques vegades igualat. Gairebé totes en condicions de lluita difícils, moltes imposades per una direcció política poc encertada. Tots dos, pare i fill, van pagar amb les seves vides els errors que no eren seus amb total entrega, marcant una decisiva diferència amb altres de més reconeguts i valorats per la història. Els seus hereus i successors no van tenir vides tan glorioses, però van ser igualment de trajectòries destacades, des de les pròpies navegacions a tasques organitzatives i d'administració, a part de les empresarials. "Els Oquendo, una nissaga d'almiralls" pretén donar a conèixer i cridar l'atenció sobre una època i uns personatges que no han tingut normalment el reconeixement i valoració que mereixen, que és xacre comú entre espanyols el desconèixer o no valorar degudament la nostra Història, els fets i personatges. I això, sorprenentment, en un país on els seus majors èxits, es van donar a la mar i per la mar.