Los olvidados

En una època marcada pels intents frustrats de transformació social, i des d'un afecte de desesperança i cancel·lació del futur, proliferen discursos que acusen l'esquerra d'haver abandonat la classe treballadora i desatés la politització de la qüestió social. La lluita de classes, els problemes econòmics i les preocupacions materials haurien estat substituïdes per les polítiques de la identitat i les lluites pel reconeixement. S'assenyala una complicitat entre l'anomenada "esquerra cultural" i el neoliberalisme. I els que han quedat exclosos d'aquesta aliança progre reben el nom dels oblidats, els perdedors de la globalització, els que van quedar als marges a l'Amèrica desindustrialitzada de Detroit, a la França perifèrica, a l'Espanya buida oa l'Anglaterra rural. Aquest assaig es proposa atendre la coartada reaccionària que s'amaga darrere d'aquests plantejaments. Els oblidats són presentats com una imatge en què sembla viure encara una certa puresa i evidència proletària. Però és una superfície d'inscripció d'odis i ressentiments. Contrari a aquest conservadorisme sensible, necessitem traçar nous imaginaris que donin compte de la fragilitat identitària de les nostres societats després de la llarga travessia que ens va llegar la derrota obrera del segle passat, i els seus fils latents encara per descobrir.