Los niños que usaban botas militares

Francis i Boye eren dos nois de només dotze anys quan va començar la guerra civil que va ferir profundament Sierra Leone durant l'última dècada del segle passat i el començament d'aquest mil·lenni. Durant aquells dies inoblidables, Boye i Francis assistien a la mateixa escola primària. Eren inseparables. I molt rars i entremaliats. Causaven molts problemes a l'escola i també a casa. Tot i això, els nois treien molt bones notes. Van acabar la primària i van passar a la secundària, al mateix institut. Però al cap d'un temps, Francesc es va desinteressar pels estudis. Ara avorria els llibres i odiava l'ambient escolar. A Boye li passava el contrari. S'esforçava més que mai. Somiava anar a la universitat. Un dia, Francis va desaparèixer de l'institut i de casa seva. Ningú no en va tornar a saber. Es rumorejava que el noi havia anat a unir-se a les files dels rebels. Ningú no ho podia creure, ja que en aquella època ningú volia reconèixer la veritat que els nens anaven a la guerra. Van passar els anys. La guerra continuava, més brutal, més embolicada i sense que s'entreveguessin solucions al conflicte a l'horitzó. L'horrible realitat del país havia torçat els plans de Boye, així com la vida de milions de ciutadans. Boye va acabar allistant-se a l'exèrcit i ràpidament va ascendir al rang de tinent i liderava un formidable grup de militars profundament compromesos amb el deure patriòtic. El gran moment de Boye va arribar quan ell i els seus aguerrits homes van descobrir per casualitat una gran base rebel amagada a la selva. Però el premi no podia ser més gran. Assaltarien ni més ni menys que a un grup de rebels dirigits per un notori líder les fosques llegendes del qual eren conegudes per tots.