Los músicos de Stalin

Aquest llibre s'ocupa de la música escrita pels compositors russos més significatius de l'àrea russa des dels darrers anys del tsarisme fins a la composta després de la caiguda de la Unió Soviètica, fent especial èmfasi en els mestres que, d'una manera o altra, des de dins i des de fora, van treballar durant els anys de la dictadura de Stalin. Un repàs des de Glinka a Txaikovski; des de Rimski-Kórsakov a Músorgski; des de Rakhmàninov a Stravinski, Prokófiev, Xostakóvitx i els seus hereus. Defensa la tesi que els que van treballar en els anys d'acer van ser el resultat d'un polièdric procés que arrenca amb un acolorit i potent moviment nacionalista fins a assolir una avantguarda que només de vegades és capaç d'expressar-se amb autonomia, a causa de la mediatització permanent de la seva asfixiant dependència política. Indirectament, doncs, parla de les relacions entre l'esperit del que és rus i la seva inesgotable i magnífica inventiva. L'autor posa el seu interès a clarificar aquest escenari, tractant de separar la palla, que és molta, d'un blat que va poder créixer gràcies a l'enorme talent d'uns quants compositors que desenvolupen el seu art immersos en la immensa mediocritat oficialista. I igualment exposa les dades necessàries per trobar explicacions a la posterior deriva que condueix a la sequera musical produïda a la Federació Russa des del moment mateix de la caiguda de l'imperi soviètic. El punt sense retorn d'aquesta evolució funesta és un estat actual de la sociopolítica en què és difícil aturar-se, però que queda encarnat en una cruenta i letal barreja entre (in) cultura, violència, irracionalitat religiosa i impenitent imperialisme.