Los límites del patrimonio cultural

El patrimoni cultural constitueix un dels àmbits científics més complexos d'abordar, ja que, a més de la diversitat de béns que el conformen, hi conflueixen nombrosos interessos i efectes de tipus social, polític, ideològic, econòmic, urbanístic, etc. Aquesta multidimensionalitat del patrimoni cultural ha propiciat que tota classe d'agents, disciplines i col·lectius s'hi acostin per extreure'n aquells objectius o beneficis que consideren legítims els seus interessos particulars. Aquest fet està donant lloc actualment al desenvolupament d'una sèrie de tendències que poden ser molt perilloses per al patrimoni cultural, per al manteniment i la sostenibilitat d'un sistema de reconeixement i tutela adequat. Tendències com les relacionades amb la utilització de la memòria i la identitat com a referents per a la patrimonialització d'un bé, l'expansió incontrolada del patrimoni cultural immaterial, la suplantació de la tutela per la gestió, la simplista apel·lació a la participació ciutadana, la desconsideració de els processos formals de declaració de béns, i les implicacions jurídiques que ells impliquen, especialment en els de caràcter paisatgístic. Per poder transitar correctament per aquest desconcert patrimonial l'autor ens indueix a acudir a la seguretat dels límits de la ciència (i la dels seus professionals), que atorga, en aquest cas, els principis i els fonaments de la disciplina de la tutela del patrimoni cultural, fent valer així la carcassa científica construïda al llarg de segles amb l'objectiu de disposar d'un instrument poderós, universal, democràtic, legítim, just, solidari, inclusiu... per defensar un dels tresors més apreciats (i apreciats) de la humanitat, la seva pròpia història, la seva existència. Evitar dilapidar aquest èxit excepcional i universal és l'objectiu d'aquesta publicació.