Los juegos florales

A Madrid, la jove generació de el desencant segueix sobrevivint en els seus treballs precaris sense major horitzó que el dia següent, agafada a les seves aficions amb una obsessió no exempta de la malenconia que impregna els finals d'època: la música, les festes, les marques, el col·leccionisme de nois i noies, la gastronomia i molt d'aquest amor ideal que Ginsberg considerava el pes del món. Aquest és el paisatge en què viu Ignacio Benavides, qui, per complicar-ho encara més, ha triat com a taula de salvació la literatura, això del que ja sabem que és molt difícil viure... A no ser que tinguis contactes a les productores de continguts : i això és el que li acaba de succeir. Amb la il·lusió de veure els seus somnis complerts i de redimir-del seu propi spleen, Ignacio comença a freqüentar als aconseguidors del pijerio cultural madrileny que viuen de les rendes i a les muses de cartró pedra que els acompanyen.