Los ingenieros de Franco

L'objectiu principal d'aquest llibre, diu l'autor, "no és escriure una història de la ciència i la tecnologia sota el franquisme (que també), sinó intentar entendre el seu paper en la constitució del nou règim". A les seves pàgines ens parla de llavors híbrides d'arròs o biguetes de formigó pretesat, del carbó i l'urani enriquit, dels plànols d'una església i els mapes de corrents i marees, com a trets d'"un retrat del franquisme aferrat a les transformacions materials , inevitablement acoblades a les estructures socials i ideològiques". Per això ens parla també de l'Opus Dei i el nacionalcatolicisme, dels sindicats verticals i dels pantans de Franco, dels pactes hispano-nord-americans i Gibraltar, del Parc de Doñana i el WWF, o del conflicte del Sàhara Occidental. Des dels anys difícils de l'autarquia fins a períodes més marcats per la Guerra Freda i els mercats mundials, el panorama que presenta aquest estudi és diferent de l'habitual: la investigació científica i tècnica apareix, no com una simple eina del poder, sinó com un element "constituent... que va dotar de contingut el règim".