Los hombres que no fui

A través d'una sèrie de trobades amb persones que van ser part del seu passat, el narrador de Los hombres que no fui s'enfronta a la seva memòria, a les seves decisions ia les derives que ha anat prenent la seva vida, donant pas al retrat de "un món de formes belles, tiràniques i infructuoses, de regles inculcades que podien arribar a ser mortals". Amb una mirada aclaridora, conjugant malenconia i alliberament, Pablo Simonetti escriu sobre les vides possibles que anem abandonant amb cadascuna de les nostres decisions, sobre la pertinença i l'exclusió, amb el rerefons d'un Santiago de Xile en flames que permetrà al protagonista deixar el passat definitivament enrere.