Los genios

García Márquez i Vargas Llosa es van conèixer a l'aeroport de Caracas, l'agost del 1967. Amb només trenta-un anys, Vargas Llosa ja era un escriptor aclamat per la crítica. García Márquez, quaranta anys complerts, trobava per fi l'èxit editorial amb Cent anys de solitud, publicada aquell any a Buenos Aires. Abans de confondre's en una abraçada a l'aeroport de Caracas que va iniciar formalment l'amistat, els dos genis de la literatura s'havien escrit cartes i llegit mútuament amb admiració. Es van fer amics entranyables, veïns al barri de Sarrià a Barcelona i fins i tot compares. Vargas Llosa va publicar el 1971 un llibre en homenatge a García Márquez, titulat Història d'un deïcidi. Contra tot pronòstic, l'amistat es va enverinar i va fer malbé per sempre. El febrer del 1976, Vargas Llosa va donar una trompada a García Márquez en un teatre a Ciutat de Mèxic, enderrocant-lo i deixant-lo atordit, amb un ull morat i el nas trencat, alhora que li deia: "Això és pel que li vas fer a Patrícia". Què va fer García Márquez a Patricia Llosa, la dona de Mario? Per què Vargas Llosa va clavar un cop de puny a García Márquez? Quines circumstàncies íntimes van corrompre aquella amistat que semblava infrangible? Per què no es van tornar a reunir ni parlar-se durant dècades? Per què es van tornar enemics irreconciliables, incapaços de perdonar-se, malgrat els esforços de la seva agent literària Carmen Balcells? Els genis, la novel·la més ambiciosa i fascinant de Jaime Bayly, recrea amb formidables empentas narratives els anys gloriosos en què García Márquez i Vargas Llosa van ser grans amics i explora, des de les llicències de la ficció, els secrets, les felonies, les delacions i les ires volcàniques que van dinamitar estrepitosament aquesta amistat que semblava irrompible.