Los Falcó

Les vides de Carlos i Fernando Falcó, el marquès de Griñón i el marquès de Cubas, van transcórrer paral·leles a la d'un país que ja és història. Fills de grans d'Espanya, la màxima distinció entre la noblesa, les seves biografies permeten fer una radiografia nítida del que ha estat i ha significat l'aristocràcia al darrer segle. Fins que no van complir els quaranta anys, en plena Transició, no van deixar de ser Carlos i Fernando Montellano -el títol nobiliari familiar com a substitutiu del cognom patern era un dels signes de distinció més grans-. El seu llinatge, la seva exquisida educació i les seves atrafegades relacions els van convertir en personatges únics de la crònica social fins a la seva mort el 2020, amb només set mesos de diferència. Don Juanito era el seu amic de la infància i Juan Carlos I el seu rei. Ells, els seus darrers cavallers. Als anys seixanta, la princesa Soraya, exemperadriu de l'Iran, no dissimulava el seu interès pel marquès de Cubas i visitava Madrid amb freqüència. També ho feia una dècada més tard Cristina Onassis, l'hereva més rica del moment, encara que la seva atracció se centrava exclusivament al marquès de Griñón. No van ser les úniques grans dones que van enamorar. Fernando Falcó es va casar amb Marta Chávarri i Esther Koplowitz. I Carlos Falcó amb Jeannine Girod, Isabel Preysler, Fàtima de la Cierva i Esther Doña. Aquesta és la seva vida de novel·la.