Los espías no hablan

Karel Holemans va ser un pintor flamenc que somiava la independència de Flandes. Va espiar a Espanya durant la Guerra Civil, al costat republicà. A la invasió nazi de Bèlgica va treballar com a espia doble. O potser triple. Va ser agent de la intel·ligència alemanya, va estar casat amb una agent de la Resistència i, en secret, era Caballero Comendador dels templers. Es va enrolar als serveis secrets alemanys per poder treure de Bèlgica els arxius històrics de l'ordre del Temple i evitar que caiguessin en mans de la Gestapo. Va portar els arxius a Portugal i amb això va salvar les vides de 238 templers belgues i francesos. Com a pintor va conèixer l'èxit i la pobresa, i les seves obres pengen avui a diversos museus europeus, entre ells, el Reina Sofia de Madrid. Va ser condemnat a mort a Bèlgica i es va exiliar a Espanya, on va passar la resta de la seva vida. Es va casar amb la pubilla d'una família rica de cavistes de Sant Sadurní d'Anoia. La seva sogra no va aprovar mai el casament i el va perseguir amb una falsa acusació de bígamia que gairebé li costa l'extradició i la vida. El 1974, va ser present com a traductor en l'execució de Heinz Chez a Tarragona, condemnat per Franco a morir per garrot vil el mateix dia ia la mateixa hora que Puig Antich a Barcelona. El seu fill Carles ha dedicat més de deu anys a desenterrar i recompondre el que mai no va explicar.