Los dominios de Arnheim

Escrit originalment en 1842 com "The Landscape Garden", i ampliat diverses vegades al llarg dels anys fins a aconseguir la seva forma definitiva en 1847, "The Domain of Arnheim" és un dels textos més singulars, alhora que poc llegits, del mestre de el relat fantàstic nord-americà. En ell, el veritable protagonista és el paisatge, conformat per la interrelació entre jardí i arquitectura, i que dóna peu a un ric joc literari que desborda de simbolisme, enigmes i misteris. Molts crítics han observat en aquesta obra un precedent primitiu del surrealisme, gràcies a l'enorme influència que va tenir en autors francesos com Charles Baudelaire o Raymond Roussel. Tot i que habitualment es confon amb un tractat sobre jardineria embolicat en una atmosfera fosca, "Els dominis de Arhnheim" és molt més que això: el protagonista, Ellison, disserta sobre la relació entre filosofia i natura, i l'impacte que té l'acció de l'home sobre ella. La seva conclusió és que la naturalesa és un esborrany gairebé perfecte de tot el que pot aconseguir la ment humana gràcies a la imaginació. Dos anys més tard, Poe va continuar amb el tema a "La casa de Landor", una peça breu escrita en 1849, i que va ser l'últim text en prosa que va completar abans de la seva mort, al novembre d'aquest mateix any.