Los colores del tiempo

Per Adela, encaixar en la societat provinciana de Lleó, en l'ambient tancat i asfixiant d'un poble de muntanya o al Madrid gris d'enderroc resulta dolorós. No s'adapta a viure en la sospita, al fet que la mirin de reüll o mantenir-se sempre en guàrdia davant els delators mentre els seus es consumeixen en la guerrilla o es col·loquen la màscara del Règim i demanen «te especial» a les cafeteries de moda . Per a ella, que va néixer obrera a Barcelona i va lluitar en la defensa de la ciutat per un món més just i igualitari, el pitjor és la impostura, i d'això no s'acostuma. El desig de revolució batega en la mestra, a la lectora compulsiva, a la costurera, a la mare imperfecta, en la dona la vida es va truncar al Pirineu un dia de l'any infaust en què es va perdre la guerra. Adela mai va arribar a comprendre el que ha passat aquest dia. Fins que comença a trobar respostes en el lloc més insospitat: les pàgines de la novel·la romàntica Una taca de carmí. Les claus ocultes en la història semblen contenir una invitació per recuperar els colors d'aquella revolució somiada. Però, quin marge li queda a una mestra represaliada per lluitar per una societat millor?