Los abandonos

Durant dècades, Leonard Fife s'ha llaurat una prestigiosa reputació com a autor de documentals al Canadà, on va fugir a finals dels anys seixanta com a desertor i pròfug després de negar-se a combatre al Vietnam. Aquesta és almenys la versió oficial, la que des de sempre coneixen els seus admiradors, per als quals el cineasta és un referent moral irreprotxable. Ara, als setanta-vuit anys, greument malalt, atordit per la medicació i davant la imminència de la mort, Fife accepta la proposta de respondre a una entrevista per a un documental centrat en la seva figura com a homenatge dirigit per un antic deixeble. Inesperadament, l'entrevista prendrà la forma d'una llarga i punyent confessió íntima. Perquè Fife necessita, abans de la fosa en negre final, sincerar-se davant Emma -la seva dona, la seva companya durant els últims quaranta anys- i explicar-li tot allò que seria incapaç de dir sense una càmera pel mig: la veritat de com es va convertir en el home que ella creu que és.