Lo que no vemos, lo que el arte ve

L'art pot donar a veure allò que no veiem? Aquest llibre confia en la potència inesgotable de l'art per tornar visible la invisibilitat resistent de dues amenaces que planen sobre l'home i el planeta al segle XXI: el daltabaix ambiental i la immersió cada vegada més inquietant en un món digitalment administrat. Graciela Speranza buscava respostes en la literatura i l'art contemporanis quan la pandèmia de la covid-19 no només va accelerar la comunicació virtual, el control i la vigilància, sinó que a les ciutats desertes ens va enfrontar amb "un indici d'un futur possible, un món sense nosaltres". Però què pot dir l'art al mig de la catàstrofe? De la muntanya d'avets que Agnes Denes va plantar a Finlàndia i els concerts aracnocòsmics de Tomás Saraceno a les novel·les fragmentàries d'Olga Tokarczuk i Jenny Offill i els assajos breus de Karl Ove Knåusgard, de la telefotografia de Trevor Paglen i els vídeos de Hito Steyer les reconstruccions agudes de Forensic Architecture o Agustín Fernandez Mallo, l'art i la literatura desvetllen, recomponen, reconstrueixen i, a l'intent, renoven els seus mitjans. El resultat del recorregut és una reflexió sagaç sobre el món contemporani i el sentit de l'art d'avui, "una lent privilegiada per canviar l'escala i recalibrar el nostre lloc al planeta", per "tornar a mirar les coses, córrer el vel que les opaca".