Lo que me queda por vivir

Antònia té vint-i-sis anys quan es veu sola amb un nen de quatre al canviant Madrid dels vuitanta. La seva és la història d'un viatge interior, el d'una dona que s'enfronta a la joventut ia la maternitat mentre intenta fer-se un lloc a la vida, a una ciutat i en una època de temps accelerat, més propici a la confusió que a la certesa, sobretot per a algú que ha tingut una experiència massa primerenca de la pèrdua i de la soledat.