Lo que hicimos por amor

Tots hem fet alguna cosa per amor. Amb tots els seus desitjos i expectatives, amb tota la seva incertesa i les seves epifanies, amb totes les seves mentides i recompenses i rancúnies. Amb tota la felicitat. Ignasi de la Vall se submergeix en una relació, la creació de l'amor, el seu desgast gradual, la seva destrucció. Tot és un procés universal, un imaginari, una lluita diària en què es dirimeix la felicitat de dues persones. Dues veus que s'entrecreuen durant tota la novel·la, amb tota la il·lusió i tot el cansament. Humor, empatia, cruesa. L'amor, "aquesta sensació de felicitat que ens enfonsa en la idiotesa", com va definir bé Turguenev. Sempre inabastable, ple de cicatrius. Sempre ple d'esperança i devastació. La primera mirada, la seducció, el primer petó, el sexe. La rutina, les petites misèries, l'estrès diari, l'economia. Les cruïlles, el desamor. Els finals i el silenci. Perquè la història es repeteix, però no s'hi assembla.