Limpia

La vida tendeix a ser així: una gota, una gota, una gota, una gota, i després ens preguntem, perplexos, com és que estem xops. Estela deixa la seva mare al sud per treballar a casa d'una família a Santiago de Xile i allà es queda els set anys següents, netejant i criant una nena assetjada per l'ansietat, la mort de la qual coneixem al començament de la novel·la. Com en una tragèdia grega, la tensió creix a cada pàgina, amb cada personatge o element: la gossa de carrer, les rates, la confessió inconfessable del "senyor", l'aparició de Carles, el verí, la pistola, fins a un desenllaç tan poderós com a inevitable.