Libro de la guerra

La guerra civil i els primers anys de la dictadura franquista van travessar la vida i obra de Miguel Hernández. Pel seu evident reflex en el que va escriure -arran del cop d'estat va plantejar un viratge a la seva obra, fins aleshores al marge de les motivacions polítiques- i per les seves conseqüències en la seva pròpia biografia: l'afiliació al PCE els dies inicials de la guerra, el seu nomenament com a comissari polític i la seva presència activa en diversos fronts, el viatge a l'URSS i més tard, iniciada la dictadura, la detenció i la condemna, el tancament a diverses presons i la mort per tuberculosi al penal d'Alacant. Miguel Hernández passava l'estiu del 1936 a la seva Oriola natal. Treballava a Madrid amb José María de Cossío, col·laborant en els projectes editorials de l'escriptor, i havia aconseguit introduir-se als cercles culturals de l'època: acabava de publicar el llibre de poemes El llamp que no cessa, comptava amb l'amistat de Vicente Aleixandre i l'admiració de Juan Ramón Jiménez. La guerra va transformar la seva escriptura: va mantenir el diàleg amb els clàssics del Segle d'Or -en els seus poemes i obres de teatre no "rebaixa" l'exigència lingüística- però es va obrir a altres assumptes, va prioritzar el que considera urgent, i es va iniciar a la escriptura darticles dopinió i cròniques periodístiques. Llibre de la guerra és una antologia que, a partir de la pròpia obra de Miguel Hernández (poesia, contes, teatre) i altres textos personals relacionats de forma directa o implícita amb la guerra civil, com ara cartes, documents i fotografies, recorre la profunda transformació ideològica i literària que va patir el poeta a mesura que el conflicte anava guanyant terreny a Espanya. La meticulosa edició i el pròleg de la mateixa ha estat a càrrec de l'escriptora, poeta i editora Elena Medel.