Libres para obedecer

Hi ha alguna relació entre la gestió d'una empresa actual i l'organització de la feina a l'Alemanya nazi? Reinhard Höhn és l'arquetip del tecnòcrata al servei del Tercer Reich. Com a jurista, apassionat de la història militar, es va distingir per les seves reflexions sobre les relacions entre l'Estat i la "comunitat", definida per la raça i el seu "espai vital"; i sobre l'organització de les institucions al servei del Tercer Reich, les noves estructures que calia crear i les reformes que calia emprendre. Labor que va compartir amb altres alts funcionaris del nazisme com Herbert Backe, Oswald Pohl, Hans Kammler, Albert Speer, Wilhelm Stuckart... Höhn va arribar a assolir el grau de general de les SS. En acabar la guerra, Reinhard Höhn va crear a Bad Harzburg una escola de negocis on amb els anys es van anar formant les futures elits de la gestió i direcció d'empreses alemanyes, les que van contribuir a fer el "miracle alemany". Uns 600.000 directius de les principals corporacions alemanyes, sense comptar els 100.000 que van tenir una formació a distància o van adquirir els ensenyaments de l'escola a través dels seminaris o dels nombrosos manuals d'èxit. És a dir, un bon nombre de les elits de l'economia i de la patronal alemanyes es va formar a la direcció d'empreses i dels recursos humans seguint el model de gestió empresarial que s'havia donat al nazisme. Un model basat en l'organització jeràrquica del treball per definició d'objectius, però fomentant les iniciatives particulars i creatives, delegant responsabilitats als treballadors que poden triar lliurement els mitjans per emprendre'ls. Però, lamentablement en aquest cas, va servir per desenvolupar l'economia de guerra del Tercer Reich i l'extermini de milions de persones.