Las pequeñas memorias

José Saramago va dir sobre Les petites memòries: "M'interessa conèixer la meva relació amb aquest nen que vaig ser. Aquest nen que està en mi, sempre ho ha estat i sempre ho estarà. He fet memòries de nen i m'he sentit nen fent-les; volia que els lectors sabessin d'on va sortir l'home que sóc". Amb un estil senzill i nu, el Nobel portuguès descriu en aquest llibre els fets, grans i petits, que mai, des d'aquells tendres anys entre els quatre i els quinze, van aconseguir esvair-se en el teixit del record. De tots ells, els més vívids seran aquells que van acompanyar el despertar de la seva vocació d'escriptor: les llargues hores passades a la cruïlla dels rius que banyaven les terres de cultiu del llogaret, les carreres entre els oliverars, els capvespres, la lluna més lluminosa que mai arribés a veure mentre conduïa els porcs a la fira juntament amb el seu oncle Manuel, la felicitat d'acabar la tasca encomanada pel seu avi sota una pluja torrencial, la màgia dels cinemes de barri de Lisboa, la contemplació del cel estrellat al costat de la seva àvia a l'ocàs de la seva vida, l'arrelament a la terra, la soledat meditabunda de l'adolescent...