Las mejores condiciones

Fa poc un amic em va dir que encara somia amb l'escolania, amb els passadissos per on ens movíem. Sempre que em juntament amb la gent de llavors les converses acaben tractant sobre aquells anys, i així les històries es mantenen fresques. Crec que des de llavors he menjat coliflor molt poques vegades. Li vaig agafar mania. Et recordes de la coberta de beixamel? No sabíem què hi havia a sota. Vèiem les safates en entrar al menjador i pensàvem que eren canelons, i després era una decepció quan ens servien. [...] També m'ocorre que hi ha coneguts d'aquell moment que han seguit treballant en el món de la música, i quan em topo amb ells comencem a comptar batalletes, i al final hi ha una xarxa tan gran de records i anècdotes que un no sap on acaba aquella època i comença aquesta, el que sigui que estigui passant ara.