Las hermanas Grimké

Sarah i Angelina, dues patrícies del sud profund nord-americà originàries de Charleston, van renegar de la seva pàtria i del destí que el capitalisme esclavista els tenia reservat. La capacitat per comprendre la seva posició de classe privilegiada, alhora que atreviment opressora, els va fer escapar de la teranyina que l'economia de les plantacions feia segles teixint a base de destrossar cossos i ments. El seu itinerari vital les portaria a convertir-se en lidereses abolicionistes, primer, i en precursores del feminisme més tard. Van convertir la seva severa formació religiosa en combustible ideològic per a la transformació social. La seva aposta sense concessions les va portar a ingressar en un quàquerisme del que serien expulsades; la passió per la igualtat les va convertir en professores d'escoles lliures; la seva recerca de la llibertat les va conduir a fal·lansteris. Van escriure manifestos i assaigs cabdals per a l'emancipació de les dones sepultats per la historeografia masculina. Van ser oradores enlluernadores davant d'auditoris multitudinaris, ridiculitzades per la premsa. La seva eloqüència i astúcia llegendàries els va fer sortir airoses de disputes amb cúpules eclesiàtiques, antiesclavistes contemporitzadors i elits patriarcals. En una societat puritana, masclista i racista, van fer miques les convencions socials, la política de les mitges tintes i la subalternitat de la dona. Van viure austerament, sempre amb la pobresa rondant, però van gaudir de la vida amb una clarividència i determinació que, encara avui, resulten enlluernadores. I això, tot i ser plenament conscients del temps històric en què estaven atrapades. La seva epopeia, guiada per una voluntat fèrria, és la dels qui ho volen tot i, gràcies a això, forcen els límits del possible.