Las cosas de la melancolía

Elisa, a la vora de la cinquantena, ja no és la mateixa que anys enrere va trencar amb Zaro, l'amor de la seva vida. Ara se sent totalment diferent: més lliure, més desinhibida, menys covard. I més fort també, ja que el suport de les seves grans amigues Mabel, Anacris, Susa i Noelia (a les que va conèixer a classe de zumba i amb qui va congeniar perquè tenien alguna cosa en comú: la poca traça a l'hora de ballar) l'han ajudat a recompondre's i voler-se. Totes les amigues, tret de Noelia, ronden la cinquantena i se'n fan als canvis propis de la seva edat, a la malaltia i la pèrdua, als vaivens familiars i sentimentals, a les relacions tòxiques i, en definitiva, a totes les crisis que la vida els depara. Una d'aquestes complicacions passarà quan els camins d'Elisa i Zaro es tornin a travessar a través de les pàgines de l'última novel·la que acaba de publicar. I és que com recordar un antic amor, el més important de tots, quan s'és llibretera i qui et va trencar el cor és un dels novel·listes més famosos del moment? Per sort per a Elisa, té les millors amigues que una podria desitjar, en qui es recolzarà per superar qualsevol obstacle, per dolorós que sigui, amb tiramisú i confidències. Però aquestes amigues també tenen els seus obstacles propis, i Elisa els haurà d'estendre una mà perquè puguin superar-los. Amb un pols narratiu vertiginós, amb una prosa fluida, àgil i emocionant, Carmen Santos compon una novel·la valenta i divertida sobre amors destructius, amors que tornen del passat i amors inesperats. Però, sobretot, sobre amistat.