La vida toda

Aquesta antologia recull tretze textos llargs de no ficció, dels quals dotze són reportatges de llarg alè publicats al segle XXI. Sis van ser escrits per dones. Tots van sortir a la llum després de dos esdeveniments que van marcar el seu inici: l'holocaust de les Torres Bessones a Nova York l'11 de setembre del 2001 i l'aparició d'aquestes forces incorpòries conegudes com a xarxes socials. Aquesta realitat potser expliqui la quantitat de textos que vaig incloure sense adonar-me que parlen de manera obliqua o directa de la mort. D'altra banda, la preponderància de reportatges estrangers reflecteix una meva preferència, però també parla d'un món post 11S, post Atocha, post Bombay. El món ara és un, unit pel terror. Però també, és obvi, pel canvi climàtic i les pandèmies, la migració i el nostre consegüent cosmopolitisme, l'abolició de les distàncies a l'univers virtual, el Zoom, i una obsessió per viatjar que ja es veia venir al segle passat però que avui adquireix símptomes de febre. Cal conèixer el món abans que s'acabi. Aquesta selecció no representa els dotze majors narradors de no ficció dels nostres temps: ja no existeix aquest criteri, ni davant la immensitat del panorama de la crònica actual hi hauria com escollir-los. Ni tan sols hi ha aquí una selecció dels cronistes que més m'agraden, perquè en aquest cas haurien de ser aquests i una dotzena més. He buscat narradors que parlin de temes nous, o que parlin de temes eterns amb un enfocament i estil nous, o que, en alguns casos, simplement hagin aconseguit prodigis de reporteria, cenyint-se a les normes clàssiques, en condicions de gran dificultat. I he buscat temes que produeixin sorpresa en els lectors.