La vida deprisa

"Jo no tinc biografia", assegurava César González Ruano, "sinó llegenda", ell mateix la va cultivar en vida i la posteritat no sempre ha distingit el que és real de l'inventat. Javier Varela segueix en aquestes pàgines l'itinerari polèmic de l'escriptor i periodista, des dels seus inicis en l'ultraisme i la bohèmia literària fins a la seva consagració com un dels cronistes més prestigiosos del segle XX, al principi en l'òrbita liberal i després com a capdavanter de les dretes antirepublicanes. Corresponsal a Berlín (1933) i Roma (1936-1940), el periodista va viure al París ocupat pels alemanys (1940-1943) i aquesta etapa, en què es va dedicar a la intermediació de falsificacions d'obres d'art i altres tràfics heterodoxos, assenyala el moment més fosc de la seva trajectòria. De tornada a Espanya, a Sitges, va haver d'afrontar el veto de les autoritats oficials i un procés de depuració a França, però un cop instal·lat a Madrid va reprendre la seva carrera com un dels periodistes més populars entre els anys quaranta i seixanta, col·laborador a els principals diaris del moment. Memorialista de geni, com demostren El meu mig segle es confessa a mitges o Diario íntim, González Ruano va ser un bon escriptor, influït pel surrealisme, i un mestre de l'entrevista. La biografia, que comença amb l'interrogatori que va ser objecte per part de la Gestapo, el 1942, no segueix un ordre cronològic estricte i intercala capítols dedicats als domicilis -les cases, una passió ruanesca-; els cafès, escenari principal de la seva activitat periodística i literària; la ciutat de Conca, on va viure a trets durant deu anys, o les malalties del biografiat, protagonistes de la seva vida diària i de la seva literatura. També es recullen les llegendes, blanques o negres, sobre el personatge des de la seva mort fins avui.