La vida de mierda de mi padre, la vida de mierda de mi madre y mi propia infancia de mierda

"La meva mare va ser la primera víctima de la violència a qui vaig conèixer", escriu Andreas Altmann en aquestes dures memòries familiars per referir-se al règim de terror i autoritarisme que el seu pare, antic funcionari nazi, va imposar a casa seva. Aquell home que al dia es dedicava al comerç de rosaris i que es guanyava la vida a través del turisme religiós, va trobar a la hipòcrita societat alemanya de postguerra un còmplice per als seus abusos. Què va convertir el seu pare en un ésser tan menyspreable? Què va fer que la seva mare tingués el coratge per enfrontar-s'hi? Com és de responsable un país que no acaba d'enterrar els horrors del passat? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa el narrador mentre repassa la seva infància i intenta indagar les raons del mal i la violència intrínsecs a l'ésser humà. Marcada per la ira, l'odi i una autenticitat innegociable, la prosa d'Altmann ha estat comparada amb Thomas Bernhard per la seva habilitat per descriure el descens al costat més fosc de l'ésser humà.