La vida contigo

Si existís una màquina del temps em transportaria a un instant de la meva infantesa, posaria les mans d'adult sobre les meves petites espatlles i m'advertiria que tot allò que s'estava cuinant dins meu era Eva. Ella seria capaç de fer-me sentir un covard desgraciat i un valent exultant, un guanyador i un perdedor, un bon home i el pitjor home, la meitat d'un tot i també el tot del no-res. Em diria a mi mateix que no la seguís amb la mirada, que no la busqués només entrar per la porta del col·legi, que fingís estar malalt per perdre'm l'hora de gimnàstica que aquella mateixa tarda ens faria parella de bàdminton per a la resta del curs , que la deixés passar, pel bé d'ella i pel meu. I jo no em faria cap cas. Si ho hagués fet, aquesta no seria la nostra història.