La viajera de noche

Actualment fer anys s'ha convertit en una desgràcia o, com a mínim, en un procés que la societat rebutja i silencia. Davant d'aquesta realitat, aquesta obra tan bonica ens revela no només els estereotips i prejudicis que envolten l'edat madura, sinó el valor que poden tenir el sentiment de finitud i l'experiència del viscut. Barrejant experiències personals, anècdotes i referències a autors com Herman Hesse, Annie Ernaux, Elias Canetti, Marguerite Duras, Virginia Woolf, Roland Barthes i un llarg etcètera, aquest llibre ens mostra que, si sumar anys està vist com una fatalitat, saber envellir és una possibilitat i fins i tot un privilegi. No hi ha dubte que la vellesa suposa una acceptació, potser un desdoblament d'un mateix -et veus diferent del que has estat-, però aquesta acceptació passa per mantenir el desig de viure. La viatgera de nit no és una guia per envellir bé, és un crit contra la invisibilitat i el rebuig a què s'exposen els vells i, sobretot, les velles, així com una invitació a oposar-se a l'exigència de la societat contemporània de que ens fem grans en silenci i de manera dissimulada. Com va dir Simone de Beauvoir: "La vellesa és una qüestió de civilització. Continuem amb la batalla!".