La última cabaña

L'anomenen Escolta. Arrossegant la marca de Caín i amb el cor destrossat, s'instal·la en una cabana als afores d'un poble de muntanya. La seva intenció és deixar-se emportar, mansament, fins al final dels seus dies. En un procés d'autodestrucció controlada comença a fer servir com a combustible els llibres que sempre li havien servit de companyia, i amb això encén una veu que crida tota la ràbia, la solitud i el desconsol possibles. Aquest és el seu diari: uns quaderns escrits al llarg d'uns mesos en què va apuntalant els seus fantasmes en una pira i calant foc per no abandonar-los al futur, però sobretot és la crònica d'una sanació, d'una recerca instintiva de la felicitat.