La sumisa

"Imagineu-vos un marit que té davant seu, sobre la taula, la seva dona, la qual s'ha suïcidat llançant-se per la finestra. El marit es troba encara atordit, encara no ha tingut temps de concentrar-se. Va i ve per les habitacions de casa seva esforçant-se per fer-se càrrec del que ha passat, per 'fixar el seu pensament en un punt'. A més, és un hipocondríac empedreït, dels que parlen amb si mateix. També en aquell moment està parlant sol, explica el que ha passat, els ho aclareix. Tot i l'aparent travessament del seu discurs, es contradiu diverses vegades a si mateix, tant pel que fa a la lògica com als sentiments. Es justifica, l'acusa a ella i se sumi en explicacions tangencials en què la vulgaritat de idees i afectes s'ajunta a la fondària de pensament, a poc a poc va aclarint el que ha passat i concentrant els pensaments en un punt. Diversos dels records evocats el porten per fi a la veritat, la qual, vulgui o no, eleva la seva enteniment i el seu cor. Al canvia fins i tot el to del relat, si es compara amb el desordre del començament. El dissortat descobreix la veritat força clara i de perfils concrets, almenys per a si mateix". És així com Dostoievski es dirigeix ??als seus lectors per introduir-los La sumisa, publicada el 1876, un dels últims relats sorgits de la ploma del gran escriptor rus, mentre treballava en què seria la seva última novel·la Els germans Karamázov.