La sociedad virtual

Des que Facebook va canviar el seu nom a Meta, la noció de metavers ha irromput amb força al debat públic. El concepte fa referència a una sèrie d'espais digitals tridimensionals immersius on les persones podran jugar, treballar i, fins i tot, estimar. Però és el metavers realment una innovació radical? Es tracta simplement d'una nova generació de videojocs en línia? L'empresari Herman Narula sosté que el metavers no és més que l'última manifestació de la innata tendència de l'ésser humà a crear altres mons. Des de la construcció de les piràmides pels egipcis o les grans religions, fins a la passió pel joc dels seguidors dels esports als nostres dies, els humans han buscat sempre complementar la vida quotidiana amb una rica diversitat d'experiències ampliades destinades a satisfer la seva necessitat de realització i autodesenvolupament. Elles, com el metavers, no són una realitat alternativa sinó una realitat augmentada. Fonamentant la seva argumentació a la història i la psicologia, Narula explica que aquesta creació de models i mons virtuals és una funció cognitiva clau per a la supervivència de l'espècie, mitjançant la simplificació i l'experimentació amb l'entorn i la creació de significats socials i experiències comunes. El metavers és el conjunt creixent d'experiències digitals que permeten enriquir la nostra vida mitjançant l'expansió dels límits de la realitat humana i visualitzar nous mons més igualitaris. La societat virtual demostra que les possibilitats del metavers van molt més enllà de ser una rendible indústria. Aquesta tecnologia marca el començament de l?era d?exploració interior amb el potencial de transformar la societat, i obre la porta a una nova forma d?entendre l?espècie humana i les seves capacitats.