La sociedad del desconocimiento

El coneixement no havia estat mai tan important i alhora tan sospitós. A l'era de la racionalitat triomfant, de la ciència institucionalitzada, dels avenços tecnològics i els sistemes intel·ligents apareix una constel·lació estranya: al mateix temps que la ciència gaudeix d'un enorme reconeixement, moltes persones en recelen, des de la mera desconfiança fins al negacionisme extrem. Aquest rebuig no s'explica sense més ni més per la resistència irracional envers el coneixement propi de les societats tradicionals; ens està dient alguna cosa sobre el tipus de generació de coneixement característic de les nostres societats. No entendrem la societat on vivim si no donem una explicació adequada d'aquest antagonisme estrany. No està en joc la racionalitat i el seu contrari, sinó una certa metamorfosi de la idea mateixa de racionalitat, que ja no es pot definir còmodament davant de la seva simple negació. Perdríem una gran ocasió de conèixer-nos a nosaltres mateixos si descalifiquéssim aquesta incredulitat com una reacció al progrés civilitzatori. Hem entès la ignorància com si fos el contrari de la racionalitat, però amb prou feines hem reflexionat sobre la unitat de coneixement i desconeixement que ens caracteritza. Com sempre, l'avenç del coneixement ens fa alhora més savis i més ignorants. No hi ha descoberta científica o invenció tecnològica que no porti aparellat, com la seva ombra, un nou desconeixement. Què fem amb allò desconegut jugarà un paper cada vegada més important en la nostra vida personal i col·lectiva.