La señora

Perseguida per la Inquisició, expulsada successivament de Lisboa, Anvers, Venècia i Ferrara, l'extraordinari destí de la Senyora traça un solc lluminós a través de tota l'Europa del segle XVI, i es remata en apoteosi a l'Imperi otomà. De nom real Gràcia Nasí, aquesta jove i seductora hereva d'una immensa fortuna, enemiga dels Habsburg, dels papes i de la República de Venècia, encarna encara avui l'orgull i el dolor dels marrans, aquests jueus forçats a la conversió, aquests "cristians nous", per als quals es va convertir en una figura de llegenda, i l'existència èpica i novel·lesca de la qual restitueix Catherine Clément. Al cor de l'Occident esquinçat pels odis religiosos i els conflictes polítics, ella organitzarà xarxes destinades a la fugida dels perseguits i de les víctimes de la intolerància. Abans de pagar cara la protecció d'Istanbul, patrocina la Bíblia de Ferrara, primera Bíblia a judeoespanyol, magnífic emblema que li serà dedicat i la farà entrar a la història. La Senyora i el nebot són els protagonistes d'aquest flamíger fresc en què es barregen peripècies amoroses i querelles teològiques, iniciació a la potència política i grans esdeveniments de l'època. Novel·la certa, però també conte, epopeia, La Senyora és a més una pregària, un cant d'amor, un memorial.