La segona espasa

Al cap de tres dies del seu retorn a la regió del sud-oest de París, després de passar anys viatjant, el protagonista ja sent la necessitat de tornar a marxar. Vol acomplir un objectiu indefugible: venjar-se d'una periodista que havia acusat la seva mare d'haver aplaudit l'annexió del seu país a Alemanya. L'autora d'aquestes falses afirmacions viu als turons del voltant de París, a un dia de distància. "'Així doncs, aquesta és la cara d'un venjador!', vaig dir-me el matí en qüestió quan, abans de posar-me en camí, em vaig mirar al mirall". Tanmateix: "Jo no m'havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D'altra banda: n'hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu". I així, la venjança desemboca en una festa, una decisió deliberada del narrador Peter Handke: a la història escrita, només hi té accés allò que existeix a la història real. I a la inversa: la història que s'esdevé només adquireix realitat si és digna de ser narrada.