La sangre que mueve el mundo

Des de finals del XIX, quan la vida es va començar a industrialitzar, el petroli ha estat el vector de la política internacional. Els hidrocarburs han mogut, i mouen, les plaques tectòniques de la geopolítica, la geoestratègia i la geoeconomia, i qualsevol decisió de l'establishment polític i econòmic mundial, incloses les guerres, passa pel control d'aquest anhelat recurs. Miguel Golmayo ha abordat aquest assumpte amb rigor, i ho ha plasmat en aquest fascinant relat que arrenca a l'Antiguitat, quan el cru era utilitzat per embalsamar i per il·luminar-nos i que continua amb el sorgiment, ja al XIX, de les grans sagues de empresaris com Rockefeller, Nobel o Rothschild. Després donarà pas a l'accidentat segle XX, la febre de l'or, la popularització dels automòbils, les guerres mundials, la Guerra Freda, i una infinitat de conflictes causats darrere del domini del petroli i de les rutes per al seu abastament (la Guerra del Yom Kipur, la revolució iraniana del 79, la caiguda del mur, la guerra dels Balcans, la de l'Iraq, la de l'Afganistan, fins a l'actual guerra d'Ucraïna). La sang que mou el món posa de manifest la importància que el petroli tenen a la política de totes les nacions, no només en matèria energètica, també en matèria econòmica, de seguretat i diplomàtica. Aquí es desvetlla el pes de les grans empreses del sector al tauler internacional. L'energia és, a tots els països, un assumpte de seguretat nacional, i els serveis d'intel·ligència, privats i no, juguen un rol central actuant sempre a l'ombra. Una obra reveladora, valenta i revolucionària que dóna una nova i, de vegades atroç, visió del món, que no deixarà indiferent ningú.