La risa en la Antigua Roma

Què feia riure els romans? Com entenien el riure? L'Antiga Roma era una societat on es prodigaven les bromes i els acudits? O era una cultura acuradament regulada en què els excessos incontenibles del riure suposaven una força a la qual témer amb el seu món de complicitats, enginy mordaç i ironia? Quin paper jugava el riure al món dels tribunals de justícia, el palau imperial o els espectacles circenses? La coneguda historiadora Mary Beard, Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials el 2016, analitza un dels temes històrics més complexos: de què i com reien els antics romans. Ha basat la seva investigació sobre una àmplia varietat d'escrits de l'època, que van d'assajos sobre retòrica a la primera antologia d'acudits, Philogels, alguns dels quals il·lustren la seva anàlisi al llarg del llibre. Tot i que cada societat i temps tenen el seu propi sentit de l'humor, el llibre de Mary Beard ens porta a la conclusió que el dels romans no ens és aliè. S'aprecia una certa continuïtat entre el sentit de l'humor i el nostre, ja que els antics romans tenien un concepte de l'acudit tal com s'entén avui dia a Europa. És a dir, que a més del Dret Romà, les llengües llatines i tot allò que hem heretat de l'Antiga Roma, tenim un element més que ens ha vingut dels romans, la idea d'"acudit" modern i, amb aquest, un peculiar i compartit sentit de l'humor.