La química del amor

Bee Königswasser es regeix sempre per un codi molt senzill: què faria Marie Curie? Si la NASA li oferís liderar un projecte de neuroenginyeria, un somni fet realitat després de passar anys malvivint amb les engrunes del món acadèmic, Marie acceptaria sense dubtar-ho. Obvi. Però la mare de la física moderna mai no va haver de codirigir cap projecte amb Levi Ward. A veure, Levi no està gens malament: és alt, bru i té una mirada d'allò més penetrant. Però Levi va deixar molt clars els seus sentiments per Bee a la universitat: és millor que dos enemics treballin cadascun en la seva pròpia galàxia molt llunyana. De sobte, Bee troba que el seu material ha desaparegut, el personal en passa i la seva malmesa carrera professional penja d'un fil. Potser el seu lòbul occipital li està jugant una mala passada, però juraria que Levi comença a convertir-se en el seu aliat, recolzant les seves decisions, secundant les seves idees... devorant-la amb aquesta mirada seva. I les diferents possibilitats porten les seves neurones de cap. No obstant això, quan arriba el moment de jugar-se-la i arriscar el cor, només hi ha una pregunta que importi: Què farà Bee Königswasser?