La Quimera

És una opinió gairebé unànime entre la crítica que "La Quimera" inicia o, si més no, consolida un canvi de rumb en la manera de novel·lar d'Emilia Pardo Bazán, caracteritzat per les anàlisis psicològiques minucioses, l'interès per l'esteticisme, les tendències espiritualistes , l'obertura al món del misteri i la irracionalitat, la defensa de l'Ideal contra la Raó o l'estil poètic i impressionista, entre d'altres aspectes d'interès notable. Inspirada en personatges i successos del Madrid recent, La Quimera parteix d'un fons autofictiu per construir una sàtira social i en paraules de la seva pròpia autora estudiar un aspecte de l'ànima contemporània per mitjà de l'art literari.