La puerta del mar

La nit que la seva mare va morir, Elora va veure un llampec violeta des de la finestra de l'hospital Saint-Étienne. Va comprendre a l'instant que aquella fogonada era la flama de la seva mare, acabada d'alliberar del món. I simultàniament va veure dibuixar-se per si sola una figura al vidre entelat pel fred hivernal: un cor. I és que l'Elora, com abans la seva mare, com la seva àvia, amb qui s'ha de traslladar, té un do que la fa especial, intuïtiva, sàvia... Com tantes dones d'altres temps i llocs, àvia i néta hauran de sobreviure juntes i forts. I Elora descobrirà més d'un secret en aquesta nova llar on recala, a l'estranya Île Cormoran, l'illa dels corbs marins.