La primera mestiza

Madrid, 1597. Francisca Pizarro Yupanqui, la primera mestissa noble del Perú, hereva de les dues forces imperants i enfrontades, una de les dones més poderoses i riques de l'època, comença a redactar del puny i lletra el relat ocult de la llarga i atzarosa existència, en una confessió adreçada als qui hauran de jutjar i defensar la seva memòria mestissa. Des de la seva infància a Lima, quan amb només set anys ha de fugir per salvar la vida i la del seu germà després del brutal assassinat del seu pare, fins als seus dies a la cort de Felip II, la Mestiza, suculenta peça al escaquer de la Conquesta anirà narrant una existència que discorre entre les ànsies de ser lliure i els dictats del cognom Pizarro i de l'estirp imperial materna. Una lluita per salvaguardar allò que estima i recuperar allò que per dret li pertanyia, en què la feresa de l'amor adquireix una dimensió extraordinària. La seva ànima, bregada a l'estrèpit de la guerra, va haver d'enfrontar la fi del que havia aconseguit el seu pare amb l'arribada del despòtic primer virrei del Perú, començant una croada personal plena de traïcions, brutalitat, pèrdues terribles, i un amor condemnat.