La plaza y la torre

Gran part de la història s?explica de forma jeràrquica: té a veure amb papes, reis o presidents. Però, i si fos així pel simple fet que han estat ells els que han creat els arxius històrics? I si estiguéssim ometent i relegant la influència de xarxes d'organització igual de poderoses però menys visibles? El segle XXI s'ha proclamat com l'Era de la Xarxa, però en aquest llibre Niall Ferguson ens recorda que les xarxes socials no tenen res de nou. Des de l'època de la impremta i dels predicadors que van dur a terme la Reforma fins als maçons que van liderar la Revolució nord-americana, van ser les xarxes organitzacionals les que van interrompre l'ordre establert. Així doncs, lluny de ser una novetat, la nostra era és més aviat una prolongació de l'anterior, amb l'ordinador al lloc central que va ocupar el paper imprès. Les xarxes són propenses a l'agrupació i l'expansió, però sobretot són propenses a les interrupcions. Així, els conflictes del passat troben paral·lelismes desconcertants actualment, tant a Facebook, com a l'Estat Islàmic i el món trumpià.